LES MEVES PELIS PREFERIDES DEL 2011 i 2012

 Anava a fer una llista de les que crec jo que son les 10 millors pelis del 2012 i m'he adonat de que no vaig fer la llista de les del 2011, o sigui que aquí en teniu una de les de l'any passat i les d'aquest que ens deixa. Ni hi haurán moltes que no hi son perquè no les he vist i segur que m en oblido d'alguna (tan bona no serà), però això es el que hi ha.
 Els meus criteris per escollir-les, més enllà del meu gust personal son que, evidentment, tractin a l'espectador com un adult i no siguin còmplices de la societat infantilitzada en la que vivim, que resultin originals o, fins hi tot, innovadores en la forma i/o en el fons (el cinema ja té 100 i pico d' anys com per seguir fent el mateix estil de pel·lícula que les dels anys 50-pero amb millors FX- per no parlar de la típica estructura de presentació-nus-desenllaç que ve ja dels temps dels grecs), siguin "anti-sistema" (ens omplim la boca dient que som anti-sistema i consumim el cinema que vol que consumim el sistema -com deia Wim Wenders "Hollywood ha colonitzat el nostre subconscient"-), que no siguin esclaves de la lletra o la literatura (o sigui, que tinguin una entitat cinematogràfica), que donin peu a mes preguntes que a respostes i no siguin evidents o pamfletàries (el que més m'agrada a la vida no ho entenc del tot), busquin un impacte més enllà de l'immediat i que vegin el cinema com un art, més enllà de l'entreteniment que s'oblida al acabar la projecció. Tot això, entre d'altres coses que em fa pal escriure i que son bastant obvies veient els títols escrits.

2011

1. THE TURIN HORSE (A torinói ló), de Béla Tarr i Ágnes Hranitzky (Hongria-França-Alemanya-Suïssa-EUA)

2. MISTERIOS DE LISBOA (Mistérios de Lisboa), de Raoul Ruiz (Portugal-França)

3. LE HAVRE, d'Aki Kaurismäki (Finlàndia-França-Alemanya)

4. TOURNÉE, de Mathieu Amalric (França)

5. 4:44 LAST DAY ON EARTH, d'Abel Ferrara (EUA-Suïssa-França)

6. MELANCOLÍA (Melancholia), de Lars Von Trier (Dinamarca-Suècia-França-Alemanya)

7. EL ÁRBOL DE LA VIDA (The Tree of Life), de Terrence Malick (EUA)

8. GUEST, de José Luis Guerín (Espanya)
 
9. NADER Y SIMIN, UNA SEPARACIÓN (Jodaeiye Nader az Simin), d'Asghar Farhadi (Iran)

10. MEEK'S CUTOFF, de Kelly Reichardt (EUA)

2012

1. HOLY MOTORS, de Leos Carax (França-Alemanya)

2. POST TENEBRAS LUX, de Carlos Reygadas (Mèxic-França-Holanda-Alemanya)

3. AMOR (Amour), de Michael Haneke (Àustria-França-Alemanya)

4. TAKE SHELTER, de Jeff Nichols (EUA)

5. FAUST, d'Aleksandr Sokurov (Rússia)

6. L'EXERCICE DE L'ÉTAT, de Pierre Schöller (França-Bèlgica)

7. CASA DE TOLERANCIA (L'Apollonide (Souvenirs de la maison close)), de Bertrand Bonello (França)

8. CÉSAR DEBE MORIR (Cesare deve morire), de Paolo i Vittorio Taviani (Itàlia)

9. LA CASA, de Gustavo Fontán (Argentina)

10. THE DEEP BLUE SEA, de Terence Davis (EUA-GB)

THE MAN FROM THE EARTH

 Un professor es a punt de mudar-se quan el sorprenen els seus companys per acomiadar-se i demanar-li explicacions sobre el perquè marxa d'amagat. Al cap d'una estona, ell els hi explica una sorprenent història que, evidetment, els hi costa de creure: diu que va néixer al Paleolític i que té més de 14.000 anys. Entre els seus amics hi ha un biòleg, un historiador, un geòleg i un psicòleg que intenten esbrinar si es boig o els hi diu la veritat, per molt increïble que sigui.
 Aquesta suggerent premissa dona peu a aquest film de culte, plè d'interessantíssimes i potents reflexions sobre la Història, la Teologia o la naturalesa humana. Es pot dir que es tracta d'un film de ciència-ficció que substitueix totalment els efectes especials pels diàlegs, la acció del qual transcorre en un únic espai però a mi, no em va resultar gens avorrit, al contrari, doncs hi han moments apassionants pels qui tenim certes inquietuds filosòfiques, metafísiques, existencials o pel Saber en general, si voleu.
 Està basat en una novel·la de Jerome Bixby (guionista d'alguns episodis de Star Trek i La Dimensió Desconeguda) i s'ha de dir que el director Richard Shenkman no destaca per la seva posada en escena (les pel·lícules estrenades d'ell entre nosaltres, Angel 4 i Abraham Lincoln vs. Zombies, resulten molt poc atractives), doncs es ben plana i es un d'aquells films -que tan odio- que es dediquen a posar en imatges un text sense aportar un discurs cinematogràfic -a més, es inevitable pensar en una adaptació teatral-, però el material de Bixby em sembla tan ric que crec que val molt la pena recomanar-la.
 Entre el seu repartiment, l'únic que conec (tot i que algunes cares em sonen bastant) es William Katt, al qui alguns recordareu per la sèrie El Superhéroe Americano.

D: Richard Shenkman
G: Jerome Bixby
I: David Lee Smith (John Oldman), Tony Todd (Dan), John Billingsley (Harry), Ellen Crawford (Edith), Annika Peterson (Sandy), William Katt (Art), Alexis Thorpe (Linda Murphy), Richard Riehle (Will Gruber)
EUA, 2007
87 minuts

Link: http://www.mejorenvo.com/secciones.php?sec=buscador&q=the+man+from+earth

TOURNÉE

 Primera pel·lícula estrenada comercialment a Espanya -tot i que no amb la difusió que mereixia- de l'excel·lent actor francès Mathieu Amalric, a qui heu pogut veure com a protagonista de L'escafandre i la papallona, de Julian Schnabel, La cuestión humana, de Nicolas Klotz, a la majoria de films d'Arnau Desplechin, com a dolent de la jamesbondiana Quantum of Solace, de Marc Forster, o secundari a Cosmopolis, de Cronenberg, entre d'altres.
 Tournée es la crònica de la gira per França d'una companyia de burlesque i dels problemes del productor (encarnat pel mateix Amalric) per tirar endavant l'espectacle. El to del film es naturalista, molt proper al documental, i podem trobar moments còmics i dramàtics. Per altra banda, la seva forma ens pot remetre a Cassavetes, sobretot per la naturalitat de les interpretacions i la fascinació que Amalric sent pels rostres. Sens dubte, la cara que més se'ns queda gravada es la de Mimi LaMeux, famosa artista de burlesque, que resulta fascinant pel seu físic i la seva humanitat. Seré simple i crec que el millor que es pot dir de Tournée es que, senzillament, es tracta d'un film molt divertit i autèntic, d'aquells que, quan s'acaben, voldria que continués. Espero que a vosaltres us passi el mateix.

D: Mathieu Amalric
G: Mathieu Amalric, Philippe Di Follo, Tom Frank, Marcelo Novais Telles i Raphaëlle Valburne
I: Miranda Colclasure (Mimi LaMeux), Suzanne Ramsey (Kitten on the Keys), Linda Marraccini (Dirty Martini), Julie Ann Muz (Julie Atlas Muz), Angela de Lorenzo (Evie Lovelle), Alexander Craven (Roky Roulette), Mathieu Amalric (Joaquim Zand)
França, 2010
111 minuts

Links: http://www.mejorenvo.com/secciones.php?sec=buscador&q=tournee
http://youtu.be/L3uM5LPqwUI

LAST DAYS HERE

Si us van agradar els documentals The Devil and Daniel Johnston i Anvil segur que també us agrada aquest. Comparat amb el segon, us diria que també ens parla d'un grup de heavy fracassat, però la història aquí es més tràgica. El protagonista es Bobby Liebling, cantant de Pentagram, un grup força desconegut que, no obstant, porta gravant discos des dels anys 70 -tot i que l'únic membre de la formació original es Liebling- i es, per molts, un fenomen de culte. La cinta ens presenta a un Liebling d'uns 50 anys, que viu al soterrani de casa els seus pares envoltat d'escombraries i convertit en una mena de zombi ple de llagues addicte al crack, a la cocaïna i a la heroïna. La trama es centra en els esforços del seu fan, amic i màneger Sean Pelletier per intentar aconseguir que surti del pou on es troba, gravi un nou disc i faci un concert, cosa que es veritablement una odissea. Ho aconseguirà? Bé, mireu-vos el documental i ho sabreu i, a més, coneixereu el que es portar el lema de sexe (bé, em sembla que aquest tema el pobre Liebling no el toca gaire), drogues i rock and roll al extrem i sobreviure -per dir-ho d'alguna manera- i veureu, així mateix, el que significa el fracàs de la manera més dura. Bé, segur que Liebing us arranca algun somriure i acaba esdevenint una persona entranyable, tot i que segurament no voldríeu tocar a la seva banda...

D i G: Don Argott i Demian Fenton
I: Bobby Liebling, Sean "Pellet" Pelletier, Diane Liebling, Joe Liebling, Hallie Miller, Phil Anselmo
EUA, 2011
91 minuts

Link: http://www.mejorenvo.com/secciones.php?sec=buscador&q=last+days+here
(Recordeu que si us fa pal esperar que es descarregui el Torrent m envieu un mail o un facebook i us la passo x wetransfer)

TAKE SHELTER

Aquesta peli també la vaig descobrir a traves de la llista de Cahiers. Es igualment nord-americana, independent, pot emmarcar-se dintre del gènere fantàstic i el tema dels somnis també té molta importància dintre de la trama. Es tracta del segon film de Jeff Nichols, un cineasta molt prometedor que abans había realitzat Shotgun Stories i després va firmar Mud, cintes que encara no he vist però llegeixo que estan molt ben valorades.
 Take Shelter ve protagonitzada per un pare de família que viu en un petit poble d'Ohio, i comença a tenir una sèrie de somnis i visions de caire apocalíptic que el fa patir per la seguretat dels seus. El que no sap ell del cert, ni nosaltres tampoc, es si tot es producte de la seva ment i s'esta tornant boig -té un antecedent familiar d'esquizofrènia, la seva mare- o realment es possible que estigui rebent senyals de que el món s'acaba. Nichols manté la intriga sobre aquest aspecte durant tota la cinta, creant un clima progressivament agobiant que ens submergeix en la dramática paranoia del protagonista i ens fa dubtar constantment sobre la seva salut mental. Aquest personatge ve encarnat per Michael Shannon, un actor que normalment fa de secundari, amb unes faccions que fan que se li donin molt bé els papers de dolent (ara el recordo com el repel.lent agent del FBI a la sèrie Broadwalk Empire) i que, aquí, ens ofereix una interpretació d'aquelles que mereixen tots els premis. Per cert, que aquesta cinta va rebre el FIPRESCI a Cannes, entre altres guardons.

D i G: Jeff Nichols
I: Michael Shannon (Curtis), Jessica Chastain (Samantha), Tova Stwart (Hannah), Shea Whigham (Dewart), Katy Mixon (Nat), Robert Longstreet (Jim), Kathy Baker (Sarah)
EUA, 2011
120 minuts

Link: http://www.mejorenvo.com/secciones.php?sec=buscador&q=Take+shelter
(Recordeu que si us fa pal esperar que es descarregui el Torrent m envieu un mail o un facebook i us la passo x wetransfer)

TWIXT

¡Hola! Després del tancament de Megaupload no sabia molt bé que fer amb aquest blog, doncs la gràcia es que us podíeu descarregar les pelis des d'aquí i ara ja no ho podeu fer. Peró hem tornat als temps dels torrents i ara us passaré els links perquè us els podeu descarregar a través d'U-TORRENT o bé enviar-me un mail a gerardnormal@gmail.com i us passaré per Wetransfer la peli ja descarregada i els subtítols que podreu reproduir amb el VLC MEDIA PLAYER.

Bé, anem per feina. Aquesta setmana vaig veure la llista de les millors pel.lícules del 2012 segons la revista Cahiers de Cinéma (justament encapçalada per Holy Motors, del meu admirat Leos Carax, sens dubte el millor film de l'any) i em va sorprendre veure en tercer lloc una peli de Coppola. Aquest mític director de Els Padrinos o Apocalypse Now s'ha convertit en els últims anys en un cineasta independent les obres del qual difícilment es poden veure en sales comercials. La última que havia vist fou Tetro, una obra massa pretensiosa i mal acabada que no em va agradar gens. Twixt es una tota una raresa, com una mena de film de sèrie B d'autor, amb recursos visuals sorprenents donats per l'afició que l'autor sent ara per rodar en digital. Superposició de cromes o experimentació amb el blanc i negre i el color (que ens recorda a la magnífica Rumble Fish) per posar en imatges la història d'un escriptor de tercera (Val Kilmer, un actor que no m'agrada massa i que aquí du a terme un del seus millors treballs) que troba la inspiració en un poble de mala mort -que ens pot recordar al de Twin Peaks- poblat per personatges malaltissos (com el sheriff que encarna el veterà Bruce Dern), fantasmes, vampirs i fins hi tot Edgar Allan Poe, a qui l'autor ret homenatges constants i que instrueix al protagonista sobre la creació literària. Perquè més enllà de la seva trama terrorífica (allunyada totalment del sustos fàcils i dels recursos habituals del cine de terror del nostres temps), del que parla Twixt, precisament, es de la creació artística i de la inspiració, en un marc de senzill conte american gothic, obra d'un productor, guionista i director que ha arribat a un punt en el que fa el que li dóna la gana i que sembla que, en aquesta ocasió, vol tornar als seus orígens amb Roger Corman amb la extraordinària experiència que té després d'una filmografia tan important -per molt irregular que sigui- dintre del cinema nord-americà.

D i G: Francis Ford Coppola
I: Val Kilmer (Hall Baltimore), Bruce Dern (Sheriff Bobby LaGrange), Elle Fanning (V), Ben Chaplin (Poe), Joanne Whalley (Dennise), David Paymer (Sam), Anthony Fusco (Pastor Allan Floyd), Alden Ehrenreich (Flamingo), Bruce A. Mirgolio (Arbus), Tom Waits (Narrador).
EUA, 2011
88 minuts

Link del tràiler: http://youtu.be/xP7cQnOcU7I
Link de la peli: http://www.mejorenvo.com/secciones.php?sec=buscador&q=twixt

HOWL

 Les recreacions per al cinema que havia vist fins ara sobre l'univers beatnik (Heart Beat (1983), de John Byrum, i la horrorosa La última vez que me suicidé (1997) de Stephen T. Kay) m'havien deixat molt fred i per això he començat a veure Howl amb certa reticència. A més no es un biopic "al uso", sinó una mena d' adaptació a la pantalla del mític poema homònim d'Allen Ginsberg. Perill...
 Haig de dir que, finalment, m'ha semblat una experiència molt interessant i didàctica. El film ficciona una entrevista a Ginsberg (interpretat per un convincent James Franco) en la que rememora la seva vida -de la qual veiem alguns passatges- i també representa el procés judicial contra l'editor del llibre que conté Howl, pel seu contingut obscè. Peró tot això serveix per apuntalar les seqüències d'animació que intenten traduir en imatges els versos que llegeix un jove Ginsberg davant d'una audiència entre la que podem veure a Jack Kerouac o Neal Cassidy. Així doncs, podríem dir que es tracta d'una mena de comentari de text multimèdia sobre el poema, crec que eficaç pels no iniciats, doncs els udols de Ginsberg segueixen tenint vigència en la nostra societat/Moloch.
 Rob Epstein va guanyar un Oscar al millor documental per The Times of Harvey Milk (1984), sobre l'activista gay assassinat que després va interpretar Sean Penn a Milk (2008), de Gus Van Sant (produtor executiu de Howl, per cert). Ja amb Jeffrey Friedman com a co-director, va aconseguir una altra estatueta per Common Threads: Stories from the Quilt (1989), documental sobre la plaga de la SIDA als EUA. El seu film més conegut, però, es El celuloide oculto, sobre la homosexualitat al món del cinema. 


D i G: Rob Epstein i Jeffrey Friedman
I: James Franco (Allen Ginsberg), Todd Rontondi (Jack Kerouac), Jon Prescott (Neal Cassidy), Aaron Tveit (Peter Orlovsky), David Strathairn (Ralph McIntosh), Jon Hamm (Jake Ehrlich)
EUA, 2010
84 minuts
LINK: http://www.mejorenvo.com/descargar-Howl-pelicula-6593.html