BERBERIAN SOUND STUDIO

A mi, les pelis que mes em fascinen son aquelles capaces de generar abstracció. Que més enllà del guió, de la paraula i a través de la imatge i el so -com a obres purament cinematogràfiques- son capaces de portar-te més enllà de la raó, com si estiguessis en una mena de trance o anessis, directament, col·locat.
 No es excessivament fàcil trobar pel·lícules així per les vies comunes. Hi han dos exemples que em venen ràpidament al cap -sobretot després de veure Berberian Sound Studio- que son Arrebato, de Zulueta i Mulholland Drive, de Lynch, dues obres mestres que fins-hi tot transgredeixen la condició de pel·lícules per esdevenir alguna cosa així com experiències audiovisuals que ens porten als racons més obscurs de la nostra ment i, a més, ens mostren el món del cinema per reflexionar sobre el mateix dispositiu cinematogràfic i els seus límits.
 Per aconseguir arribar a aquest punt de "cuelgue", en aquests dos films es molt important la banda sonora. I em refereixo més aviat al so que no a la música, element del que es sol abusar tantíssimes vegades per emfatitzar emocions i, potser, no faria falta. En molts casos ho trobo un truc facilón, una manera de manipular innecessàriament la resposta emocional de l'espectador, que em posa molt nerviós.
 Bé, crec que Berberian Sound Studio té com a referències aquestes dues pelis que "arrebatan" i, en el que es refereix al treball amb el só, es directament una apoteosi. El protagonista es, ni més ni menys, que un enginyer de só. Als anys 70, aquest tímid professional britànic viatja a Itàlia per enclaustrar-se a un estudi per sonoritzar un film de terror (la pel·licula rendeix homenatges al giallo), experiència que el trastoca lentament...
 L'actor principal es Toby Jones, un intèrpret de físic peculiar però que sap fer diferents a tots els personatges que l'he vist interpretar (el seu Truman Capote de Historia de un crímen no té res a envejar, al contrari, al del gran Phillip Seymor Hoffman, que va guanyar un Oscar per encarnar al escriptor a Capote, estrenada pocs mesos abans) i que aquí ens ofereix un treball espectacular. La seva figura ens pot servir per reivindicar als actors baixets i lletjos, des de Peter Lorre a Peter Dinklage, que sempre han de fer valer el seu talent per protagonitzar pel·lícules davant de la dictadura dels alts i guapos de l' star system actoral.
 Bé, res més que recomanar-vos que us baixeu aquesta inquietant peli, us poseu còmodes, apagueu les llums, apugeu el volum i aviseu als veïns que aquesta nit (esta bé veure aquesta peli de nit) hi haurà un festival de crits, sons guturals i atmosferes sonores i melodies sinistres.

D i G: Peter Strickland
I: Toby Jones (Gilderoy), Cosimo Fusco (Francesco Coraggio), Antonio Mancino (Giancarlo Santini), Fatma Mohamed (Silvia), Salvatore Li Causi (Fabio), Chiara D'Anna (Elisa), Tonia Sotiropoulou (Elena), Eugenia Caruso (Monica), Susanna Capellaro (Veronica), Guido Adorni (Lorenzo), Lara Parmiani (Chiara), Jozef Cseres i Pál Tóth (Massimos)
GB, 2012
92 minuts

Link:  http://www.mejorenvo.com/descargar-Berberian-Sound-Studio-pelicula-9214.html

DIAMOND FLASH

El primer llargmetratge de l'autor de còmics Carlos Vermut es una dels debuts més interessants del recent cinema espanyol. Film de difícil classificació genèrica (es mou entre el drama, la comèdia, el thriller i el cinema fantàstic amb una llibertat envejable) que es podria definir com una pel.lícula de superherois narrada per Jaime Rosales i sustentada per llargs diàlegs, molts dels quals semblen sortits d'una peli de Tarantino. La mena de trama que té gira al voltant del segrest d'una nena i les seves protagonistes son, majoritàriament, dones. Vermut se la va produir ell mateix amb 20.000 euros de pressupost i es l'autor del guió, n'és el director, l'operador i l'editor. Va buscar el repartiment posant un anunci per internet i les úniques cares conegudes que vaig veure van ser la del revolucionari humorista Miguel Nogera, en una intervenció breu però hilarant, i de Javier Botet, actor amb el Síndrome de Marfan que encarna a la "La Niña Medeiros" a Rec i a qui podeu veure en algún capítol de Vengamonjas.

D i G: Carlos Vermut
I:  Ángela Boix (Juana), Miquel Insua (Diamond Flash), Klaus (Jaime), Rocío León (Lola), Eva Llorach (Violeta), María Victória Radonic (Enriqueta), Ángela Villar (Elena), Petra del Rey (Angustias), Alba Guerrero (Alba), Miguel Noguera (Arturo), Micaela Quesada (Matilde), Teresa Soria Ruano (Luca), Javier Botet (Hombre Gracioso), Maria Cuéllar (Elena niña)
Espanya, 2011
128 minuts

Link: http://www.mejortorrent.com/peli-descargar-torrent-6582-Diamond-Flash.html

LES MEVES PELIS PREFERIDES DEL 2011 i 2012

 Anava a fer una llista de les que crec jo que son les 10 millors pelis del 2012 i m'he adonat de que no vaig fer la llista de les del 2011, o sigui que aquí en teniu una de les de l'any passat i les d'aquest que ens deixa. Ni hi haurán moltes que no hi son perquè no les he vist i segur que m en oblido d'alguna (tan bona no serà), però això es el que hi ha.
 Els meus criteris per escollir-les, més enllà del meu gust personal son que, evidentment, tractin a l'espectador com un adult i no siguin còmplices de la societat infantilitzada en la que vivim, que resultin originals o, fins hi tot, innovadores en la forma i/o en el fons (el cinema ja té 100 i pico d' anys com per seguir fent el mateix estil de pel·lícula que les dels anys 50-pero amb millors FX- per no parlar de la típica estructura de presentació-nus-desenllaç que ve ja dels temps dels grecs), siguin "anti-sistema" (ens omplim la boca dient que som anti-sistema i consumim el cinema que vol que consumim el sistema -com deia Wim Wenders "Hollywood ha colonitzat el nostre subconscient"-), que no siguin esclaves de la lletra o la literatura (o sigui, que tinguin una entitat cinematogràfica), que donin peu a mes preguntes que a respostes i no siguin evidents o pamfletàries (el que més m'agrada a la vida no ho entenc del tot), busquin un impacte més enllà de l'immediat i que vegin el cinema com un art, més enllà de l'entreteniment que s'oblida al acabar la projecció. Tot això, entre d'altres coses que em fa pal escriure i que son bastant obvies veient els títols escrits.

2011

1. THE TURIN HORSE (A torinói ló), de Béla Tarr i Ágnes Hranitzky (Hongria-França-Alemanya-Suïssa-EUA)

2. MISTERIOS DE LISBOA (Mistérios de Lisboa), de Raoul Ruiz (Portugal-França)

3. LE HAVRE, d'Aki Kaurismäki (Finlàndia-França-Alemanya)

4. TOURNÉE, de Mathieu Amalric (França)

5. 4:44 LAST DAY ON EARTH, d'Abel Ferrara (EUA-Suïssa-França)

6. MELANCOLÍA (Melancholia), de Lars Von Trier (Dinamarca-Suècia-França-Alemanya)

7. EL ÁRBOL DE LA VIDA (The Tree of Life), de Terrence Malick (EUA)

8. GUEST, de José Luis Guerín (Espanya)
 
9. NADER Y SIMIN, UNA SEPARACIÓN (Jodaeiye Nader az Simin), d'Asghar Farhadi (Iran)

10. MEEK'S CUTOFF, de Kelly Reichardt (EUA)

2012

1. HOLY MOTORS, de Leos Carax (França-Alemanya)

2. POST TENEBRAS LUX, de Carlos Reygadas (Mèxic-França-Holanda-Alemanya)

3. AMOR (Amour), de Michael Haneke (Àustria-França-Alemanya)

4. TAKE SHELTER, de Jeff Nichols (EUA)

5. FAUST, d'Aleksandr Sokurov (Rússia)

6. L'EXERCICE DE L'ÉTAT, de Pierre Schöller (França-Bèlgica)

7. CASA DE TOLERANCIA (L'Apollonide (Souvenirs de la maison close)), de Bertrand Bonello (França)

8. CÉSAR DEBE MORIR (Cesare deve morire), de Paolo i Vittorio Taviani (Itàlia)

9. LA CASA, de Gustavo Fontán (Argentina)

10. THE DEEP BLUE SEA, de Terence Davis (EUA-GB)

THE MAN FROM THE EARTH

 Un professor es a punt de mudar-se quan el sorprenen els seus companys per acomiadar-se i demanar-li explicacions sobre el perquè marxa d'amagat. Al cap d'una estona, ell els hi explica una sorprenent història que, evidetment, els hi costa de creure: diu que va néixer al Paleolític i que té més de 14.000 anys. Entre els seus amics hi ha un biòleg, un historiador, un geòleg i un psicòleg que intenten esbrinar si es boig o els hi diu la veritat, per molt increïble que sigui.
 Aquesta suggerent premissa dona peu a aquest film de culte, plè d'interessantíssimes i potents reflexions sobre la Història, la Teologia o la naturalesa humana. Es pot dir que es tracta d'un film de ciència-ficció que substitueix totalment els efectes especials pels diàlegs, la acció del qual transcorre en un únic espai però a mi, no em va resultar gens avorrit, al contrari, doncs hi han moments apassionants pels qui tenim certes inquietuds filosòfiques, metafísiques, existencials o pel Saber en general, si voleu.
 Està basat en una novel·la de Jerome Bixby (guionista d'alguns episodis de Star Trek i La Dimensió Desconeguda) i s'ha de dir que el director Richard Shenkman no destaca per la seva posada en escena (les pel·lícules estrenades d'ell entre nosaltres, Angel 4 i Abraham Lincoln vs. Zombies, resulten molt poc atractives), doncs es ben plana i es un d'aquells films -que tan odio- que es dediquen a posar en imatges un text sense aportar un discurs cinematogràfic -a més, es inevitable pensar en una adaptació teatral-, però el material de Bixby em sembla tan ric que crec que val molt la pena recomanar-la.
 Entre el seu repartiment, l'únic que conec (tot i que algunes cares em sonen bastant) es William Katt, al qui alguns recordareu per la sèrie El Superhéroe Americano.

D: Richard Shenkman
G: Jerome Bixby
I: David Lee Smith (John Oldman), Tony Todd (Dan), John Billingsley (Harry), Ellen Crawford (Edith), Annika Peterson (Sandy), William Katt (Art), Alexis Thorpe (Linda Murphy), Richard Riehle (Will Gruber)
EUA, 2007
87 minuts

Link: http://www.mejorenvo.com/secciones.php?sec=buscador&q=the+man+from+earth

TOURNÉE

 Primera pel·lícula estrenada comercialment a Espanya -tot i que no amb la difusió que mereixia- de l'excel·lent actor francès Mathieu Amalric, a qui heu pogut veure com a protagonista de L'escafandre i la papallona, de Julian Schnabel, La cuestión humana, de Nicolas Klotz, a la majoria de films d'Arnau Desplechin, com a dolent de la jamesbondiana Quantum of Solace, de Marc Forster, o secundari a Cosmopolis, de Cronenberg, entre d'altres.
 Tournée es la crònica de la gira per França d'una companyia de burlesque i dels problemes del productor (encarnat pel mateix Amalric) per tirar endavant l'espectacle. El to del film es naturalista, molt proper al documental, i podem trobar moments còmics i dramàtics. Per altra banda, la seva forma ens pot remetre a Cassavetes, sobretot per la naturalitat de les interpretacions i la fascinació que Amalric sent pels rostres. Sens dubte, la cara que més se'ns queda gravada es la de Mimi LaMeux, famosa artista de burlesque, que resulta fascinant pel seu físic i la seva humanitat. Seré simple i crec que el millor que es pot dir de Tournée es que, senzillament, es tracta d'un film molt divertit i autèntic, d'aquells que, quan s'acaben, voldria que continués. Espero que a vosaltres us passi el mateix.

D: Mathieu Amalric
G: Mathieu Amalric, Philippe Di Follo, Tom Frank, Marcelo Novais Telles i Raphaëlle Valburne
I: Miranda Colclasure (Mimi LaMeux), Suzanne Ramsey (Kitten on the Keys), Linda Marraccini (Dirty Martini), Julie Ann Muz (Julie Atlas Muz), Angela de Lorenzo (Evie Lovelle), Alexander Craven (Roky Roulette), Mathieu Amalric (Joaquim Zand)
França, 2010
111 minuts

Links: http://www.mejorenvo.com/secciones.php?sec=buscador&q=tournee
http://youtu.be/L3uM5LPqwUI

LAST DAYS HERE

Si us van agradar els documentals The Devil and Daniel Johnston i Anvil segur que també us agrada aquest. Comparat amb el segon, us diria que també ens parla d'un grup de heavy fracassat, però la història aquí es més tràgica. El protagonista es Bobby Liebling, cantant de Pentagram, un grup força desconegut que, no obstant, porta gravant discos des dels anys 70 -tot i que l'únic membre de la formació original es Liebling- i es, per molts, un fenomen de culte. La cinta ens presenta a un Liebling d'uns 50 anys, que viu al soterrani de casa els seus pares envoltat d'escombraries i convertit en una mena de zombi ple de llagues addicte al crack, a la cocaïna i a la heroïna. La trama es centra en els esforços del seu fan, amic i màneger Sean Pelletier per intentar aconseguir que surti del pou on es troba, gravi un nou disc i faci un concert, cosa que es veritablement una odissea. Ho aconseguirà? Bé, mireu-vos el documental i ho sabreu i, a més, coneixereu el que es portar el lema de sexe (bé, em sembla que aquest tema el pobre Liebling no el toca gaire), drogues i rock and roll al extrem i sobreviure -per dir-ho d'alguna manera- i veureu, així mateix, el que significa el fracàs de la manera més dura. Bé, segur que Liebing us arranca algun somriure i acaba esdevenint una persona entranyable, tot i que segurament no voldríeu tocar a la seva banda...

D i G: Don Argott i Demian Fenton
I: Bobby Liebling, Sean "Pellet" Pelletier, Diane Liebling, Joe Liebling, Hallie Miller, Phil Anselmo
EUA, 2011
91 minuts

Link: http://www.mejorenvo.com/secciones.php?sec=buscador&q=last+days+here
(Recordeu que si us fa pal esperar que es descarregui el Torrent m envieu un mail o un facebook i us la passo x wetransfer)

TAKE SHELTER

Aquesta peli també la vaig descobrir a traves de la llista de Cahiers. Es igualment nord-americana, independent, pot emmarcar-se dintre del gènere fantàstic i el tema dels somnis també té molta importància dintre de la trama. Es tracta del segon film de Jeff Nichols, un cineasta molt prometedor que abans había realitzat Shotgun Stories i després va firmar Mud, cintes que encara no he vist però llegeixo que estan molt ben valorades.
 Take Shelter ve protagonitzada per un pare de família que viu en un petit poble d'Ohio, i comença a tenir una sèrie de somnis i visions de caire apocalíptic que el fa patir per la seguretat dels seus. El que no sap ell del cert, ni nosaltres tampoc, es si tot es producte de la seva ment i s'esta tornant boig -té un antecedent familiar d'esquizofrènia, la seva mare- o realment es possible que estigui rebent senyals de que el món s'acaba. Nichols manté la intriga sobre aquest aspecte durant tota la cinta, creant un clima progressivament agobiant que ens submergeix en la dramática paranoia del protagonista i ens fa dubtar constantment sobre la seva salut mental. Aquest personatge ve encarnat per Michael Shannon, un actor que normalment fa de secundari, amb unes faccions que fan que se li donin molt bé els papers de dolent (ara el recordo com el repel.lent agent del FBI a la sèrie Broadwalk Empire) i que, aquí, ens ofereix una interpretació d'aquelles que mereixen tots els premis. Per cert, que aquesta cinta va rebre el FIPRESCI a Cannes, entre altres guardons.

D i G: Jeff Nichols
I: Michael Shannon (Curtis), Jessica Chastain (Samantha), Tova Stwart (Hannah), Shea Whigham (Dewart), Katy Mixon (Nat), Robert Longstreet (Jim), Kathy Baker (Sarah)
EUA, 2011
120 minuts

Link: http://www.mejorenvo.com/secciones.php?sec=buscador&q=Take+shelter
(Recordeu que si us fa pal esperar que es descarregui el Torrent m envieu un mail o un facebook i us la passo x wetransfer)