miércoles, 16 de noviembre de 2011

THE WOMAN


 Per tancar aquest petit homenatge al Festival de Sitges, penjo aquesta peli dedicada als qui van allà a passar-ho malament. Es tracta del film guanyador del premi al millor guió d'aquesta darrera edició, un inquietant conte d'horror estranyament feminista, que s'endinsa als racons mes obscurs i macabres de l'home -el mascle- civilitzat (encarnat pel pare de família que interpreta esgarrifosament bé Sean Bridgers) i que us deixarà molt mal cos. La resolució del film (bé, la última mitja hora) es tan macabra com catàrtica i memorable.
 El director, Lucky McKee, es va donar a conèixer amb la molt recomanable May (2002), protagonitzada per la excel·lent actriu Angela Bettis (que a The Woman podem veure com la mare de la familia) i amb la que va guanyar, per primer cop, el premi al millor guió a Sitges. Aquesta vegada, ha comptat amb la ment perversa de l'escriptor Jack Ketchum per elaborar un text que es la segona part d'una molt oblidable cinta, Offspring, basada en un llibre seu i amb Pollyanna Mackintosh fent el mateix paper que a The Woman, però amb la que no cal que perdeu el temps perquè no val la pena, sobretot tenint en compte que es pot dir que son dues pelis amb indepèndencia argumental.

D: Lucky McKee G: Jack Ketchum i Lucky McKee
I: Sean Bridgers (Chris Cleek), Pollyanna Mackintosh (The Woman), Angela Bettis (Belle Cleek), Lauren Ashley Carter (Peggy Cleek), Zach Rand (Brian Cleek), Shyla Molhusen (Darlin'Cleek)
EUA, 2011
101 minuts
Link: http://www.mejorenvo.com/descargar-The-Woman-pelicula-7372.html

KOSMOS



Una vall nevada. Una figura humana corre enmig de la tempesta. Es un home que plora com un nen. Va a una de les ribes d'un riu i, sota una pedra, amaga uns bitllets. Sent el crit d'una noia i veu com  el cos d'un nen baixa flotant pel riu. L'home treu el nen de l'aigua, s'hi estira a sobre, plora, el nen ressuscita i jo començo a trempar... Aquest es l'inici de Kosmos, la segona pel·lícula d'una mena de trilogía que dedico desde aquí al Festival de Sitges. La vaig veure l'any passat acompanyat d'unes poques persones, el mateix número que devíen passar pels Verdi durant l'única setmana que va estar en cartellera. Oh, Déu meu! Es una peli que supera fins-hi tot als gafapastas! Es podria dir que pertanyo al post-gafapastisme?!
Penso que es un film representatiu entre aquells que es poden veure a Sitges -normalment dintre l'apartat Noves Visions- que fugen de la narrativa convencional i que porten l'etiqueta de "cinema fantàstic" de refilón. Les obres de Roland Reber, Transe, de Teresa Villaverde, o la recent The Turin Horse, de Bela Tárr, ens servirien com exemple d'aquest tipus de films que aquí representa Kosmos. La peli del turc Reha Erdem conté elements fantàstics, doncs el seu protagonista es una mena de sant que fa miracles i camina per sostres, parets i arbres, un ésser amb una puresa que, no obstant, no li impedeix robar ni tirar-se a tota dona que se li passa per davant. Peró crec que, més aviat, es tracta d'un drama metafísic o, si es vol, religiós, carregat de simbolismes i poesia, que requereix la complicitat d'un espectador atent, inquiet però sense pressa i, a més, está disposat a entrar en una mena de trance, cosa que penso que el seu autor vol aconseguir, tot i que també inclou un discurs político-social que fa tocar de peus a terra. Vaig tenir la oportunitat de parlar amb Reha Erdem per mediació de Lluís Valentí (productor de Nunes i distribuïdor de Kosmos al nostre país) després de la projecció. La veritat es que vaig sortir fascinat del cine i m'hagués passat hores parlant amb ell. El tema es que no era gaire xerraire. Us reprodueixo, d'una manera pràcticament literal, el nostre apassionant diàleg.

LA MEVA GRAN ENTREVISTA AMB REHA ERDEM

Jo: ¡Hola! ¡Me ha encantado tu película!
Reha Erdem: Gracias.
Jo: Estoy impresionado! (Es veritat. I, com que no sé molt bé que dir, li deixo anar el primer que em passa pel cap) ¡Que imàgenes más poèticas i potentes!
R.E.: ...
Jo (Em sento incòmode davant el seu silenci): ¡El trabajo con el sonido es increíble! Merece la pena verla en un cine. (2 grans veritats)
R.E.: Si.
Jo: (Recurs fàcil, a veure si com a mínim em parla dels actors, dels avis del poble...) Que bueno el actor... Bueno, todos los actores... (Vaig decidir posar-me una mica frívol, a veure si funcionava) ¡La chica se parece un montón a Charlotte Gainsbourg!
R.E.: Si.
(Mig minut de silenci incòmode. Ell, amb la mirada clavada al terra)
Jo: Bueno, espero que tengas suerte con la peli.
R.E.: Gracias.
Jo: ¡Adiós!
R.E.: Adiós.

The End

KOSMOS
D i G: Reha Erdem 
I: Sermet Yesil (Kosmos), Türkü Turan (Neptün), Serkan Keskin (Kahvecci), Haran Altunas (Yahya)
Turquía-Bulgaria, 2010
122 minuts
Link: http://www.mejorenvo.com/descargar-Kosmos-pelicula-6525.html

martes, 15 de noviembre de 2011

TOKYO!


Vaig anar a veure aquesta peli d'episodis al Festival de Sitges de l'any 2008 atret pel fet de que un d'ells esta firmat per Leos Carax, un director al que vaig mitificar després de veure les seves apassionants, poètiques i Cinematogràfiques tres primeres pel·lícules: Boy Meets Girl (1984), Mauvais Sang(1986)  i Els amants del Pont Neuf(1991). Després d'aquesta última -un dels pocs films que, tot i els seus defectes, pot mirar als ulls a la mismíssima L'Atalante, de Jean Vigo- va estar un llarg temps sense dirigir, entre d'altres coses pels problemes relacionats amb el rodatge d'aquesta meravellosa historia d'amour fou. L'any 1999 va portar al cinema Pola X, personal i molt irregular però innegablement recomanable adaptació de Pierre i les ambigüitats, de Melville i, pel que jo sé, va desaparèixer en combat durant 9 anys fins que vaig veure la seva firma en un dels episodis d'aquest film. Els altres dos, vénen dirigits per dos directors llavors emergents com el francès Michel Gondry i el coreà Bong Joon-ho, i els tres comparteixen el fet d'estar ambientats a la ciutat que titula la cinta i protagonitzats per personatges que estan d'alguna manera marginats o alienats dintre la societat -nipona- en la que viuen.
 La veritat es que vaig quedar una mica decepcionat després de veure la peça de Carax. Una mena de monster movie punk, amb un títol molt definitori: Merde. Una gamberrada amb un inici acollonant que després va perdent intermitentment la gràcia. Ara, s'ha de dir que la composició de Denis Lavant (actor fetitxe de Carax, i un artista tan maleït com ell) es d'aquelles que queden en la retina pel seu freakisme.
 Interior Design, el curt de Gondry que obre el film, es molt mes interessant. Aquest realitzador també francès, s'havia donat a conèixer pels seus peculiars videoclips amb Björk o Chemical Brothers i ja havia firmat el seu gran èxit crítico-comercial Eternal Sunshine of the Spotless Mind (traduïda horriblement com ¡Olvídate de mi!), amb guió de Charlie Kauffman. Es tracta d'un original, irònic i intel·ligent conte sobre la despersonalització en les ciutats massificades, que porta el paradigma de la dona-objecte al extrem.
 Jo diria que l'últim segment, Shaking Tokyo, es la obra més rodona de les tres. Ens parla de relacions i emocions humanes a través d'un hikikomori que porta 11 anys tancat a casa i s'enamora d'una repartidora de pizzes. El seu autor es, juntament amb el prestigiós Kim Ki-duk i Park Chan-wok (Old Boy), un dels representants del potent cinema que es fa a Corea del Sur. La seva pel·lícula mes famosa es The Host -la millor monster movie dels últims deu anys, com a mínim-, encara que es va donar a conèixer amb l'extraordinari thriller Memories of Murder.
Recomanada als aficionats al cinema fantàstic i, dintre d'aquest, de les propostes que s'aparten de la línia oficial.

TOKYO! 
França-Japó-Corea del Sud-Alemanya, 2008
112 minuts
Link: http://www.mejorenvo.com/descargar-Tokyo-pelicula-4607.html


Interior Design
D: Michel Gondry G: Michel Gondry i Gabrielle Bell (basat en la seva novel.la gràfica Cecil and Jordan in New York)
I: Ayoko Fyjitani (Hiroko), Ryo Kase (Akira), Ayumi Ito (Akumi)

Merde
D i G: Leos Carax 
I: Denis Lavant (Merde), Jean-François Balmer (Voland), Renji Ishibashi (advocat)

Shaking Tokyo
D i G: Bong Joon-ho
I: Teruyuki Kagawa (l'home), Yû Aoi (repartidora de pizzes), Naoto Takenaka (amo de la pizzería)