THE WOMAN

 Per tancar aquest petit homenatge al Festival de Sitges, penjo aquesta peli dedicada als qui van allà a passar-ho malament. Es tracta del film guanyador del premi al millor guió d'aquesta darrera edició, un inquietant conte d'horror estranyament feminista, que s'endinsa als racons mes obscurs i macabres de l'home -el mascle- civilitzat (encarnat pel pare de família que interpreta esgarrifosament bé Sean Bridgers) i que us deixarà molt mal cos. La resolució del film (bé, la última mitja hora) es tan macabra com catàrtica i memorable.
 El director, Lucky McKee, es va donar a conèixer amb la molt recomanable May (2002), protagonitzada per la excel·lent actriu Angela Bettis (que a The Woman podem veure com la mare de la familia) i amb la que va guanyar, per primer cop, el premi al millor guió a Sitges. Aquesta vegada, ha comptat amb la ment perversa de l'escriptor Jack Ketchum per elaborar un text que es la segona part d'una molt oblidable cinta, Offspring, basada en un llibre seu i amb Pollyanna Mackintosh fent el mateix paper que a The Woman, però amb la que no cal que perdeu el temps perquè no val la pena, sobretot tenint en compte que es pot dir que son dues pelis amb indepèndencia argumental.

D: Lucky McKee G: Jack Ketchum i Lucky McKee
I: Sean Bridgers (Chris Cleek), Pollyanna Mackintosh (The Woman), Angela Bettis (Belle Cleek), Lauren Ashley Carter (Peggy Cleek), Zach Rand (Brian Cleek), Shyla Molhusen (Darlin'Cleek)
EUA, 2011
101 minuts
Link: http://www.mejorenvo.com/descargar-The-Woman-pelicula-7372.html

KOSMOS

Una vall nevada. Una figura humana corre enmig de la tempesta. Es un home que plora com un nen. Va a una de les ribes d'un riu i, sota una pedra, amaga uns bitllets. Sent el crit d'una noia i veu com  el cos d'un nen baixa flotant pel riu. L'home treu el nen de l'aigua, s'hi estira a sobre, plora, el nen ressuscita i jo començo a trempar... Aquest es l'inici de Kosmos, la segona pel·lícula d'una mena de trilogía que dedico desde aquí al Festival de Sitges. La vaig veure l'any passat acompanyat d'unes poques persones, el mateix número que devíen passar pels Verdi durant l'única setmana que va estar en cartellera. Oh, Déu meu! Es una peli que supera fins-hi tot als gafapastas! Es podria dir que pertanyo al post-gafapastisme?!
Penso que es un film representatiu entre aquells que es poden veure a Sitges -normalment dintre l'apartat Noves Visions- que fugen de la narrativa convencional i que porten l'etiqueta de "cinema fantàstic" de refilón. Les obres de Roland Reber, Transe, de Teresa Villaverde, o la recent The Turin Horse, de Bela Tárr, ens servirien com exemple d'aquest tipus de films que aquí representa Kosmos. La peli del turc Reha Erdem conté elements fantàstics, doncs el seu protagonista es una mena de sant que fa miracles i camina per sostres, parets i arbres, un ésser amb una puresa que, no obstant, no li impedeix robar ni tirar-se a tota dona que se li passa per davant. Peró crec que, més aviat, es tracta d'un drama metafísic o, si es vol, religiós, carregat de simbolismes i poesia, que requereix la complicitat d'un espectador atent, inquiet però sense pressa i, a més, está disposat a entrar en una mena de trance, cosa que penso que el seu autor vol aconseguir, tot i que també inclou un discurs político-social que fa tocar de peus a terra. Vaig tenir la oportunitat de parlar amb Reha Erdem per mediació de Lluís Valentí (productor de Nunes i distribuïdor de Kosmos al nostre país) després de la projecció. La veritat es que vaig sortir fascinat del cine i m'hagués passat hores parlant amb ell. El tema es que no era gaire xerraire. Us reprodueixo, d'una manera pràcticament literal, el nostre apassionant diàleg.

LA MEVA GRAN ENTREVISTA AMB REHA ERDEM

Jo: ¡Hola! ¡Me ha encantado tu película!
Reha Erdem: Gracias.
Jo: Estoy impresionado! (Es veritat. I, com que no sé molt bé que dir, li deixo anar el primer que em passa pel cap) ¡Que imàgenes más poèticas i potentes!
R.E.: ...
Jo (Em sento incòmode davant el seu silenci): ¡El trabajo con el sonido es increíble! Merece la pena verla en un cine. (2 grans veritats)
R.E.: Si.
Jo: (Recurs fàcil, a veure si com a mínim em parla dels actors, dels avis del poble...) Que bueno el actor... Bueno, todos los actores... (Vaig decidir posar-me una mica frívol, a veure si funcionava) ¡La chica se parece un montón a Charlotte Gainsbourg!
R.E.: Si.
(Mig minut de silenci incòmode. Ell, amb la mirada clavada al terra)
Jo: Bueno, espero que tengas suerte con la peli.
R.E.: Gracias.
Jo: ¡Adiós!
R.E.: Adiós.

The End

KOSMOS
D i G: Reha Erdem 
I: Sermet Yesil (Kosmos), Türkü Turan (Neptün), Serkan Keskin (Kahvecci), Haran Altunas (Yahya)
Turquía-Bulgaria, 2010
122 minuts
Link: http://www.mejorenvo.com/descargar-Kosmos-pelicula-6525.html

TOKYO!

Vaig anar a veure aquesta peli d'episodis al Festival de Sitges de l'any 2008 atret pel fet de que un d'ells esta firmat per Leos Carax, un director al que vaig mitificar després de veure les seves apassionants, poètiques i Cinematogràfiques tres primeres pel·lícules: Boy Meets Girl (1984), Mauvais Sang(1986)  i Els amants del Pont Neuf(1991). Després d'aquesta última -un dels pocs films que, tot i els seus defectes, pot mirar als ulls a la mismíssima L'Atalante, de Jean Vigo- va estar un llarg temps sense dirigir, entre d'altres coses pels problemes relacionats amb el rodatge d'aquesta meravellosa historia d'amour fou. L'any 1999 va portar al cinema Pola X, personal i molt irregular però innegablement recomanable adaptació de Pierre i les ambigüitats, de Melville i, pel que jo sé, va desaparèixer en combat durant 9 anys fins que vaig veure la seva firma en un dels episodis d'aquest film. Els altres dos, vénen dirigits per dos directors llavors emergents com el francès Michel Gondry i el coreà Bong Joon-ho, i els tres comparteixen el fet d'estar ambientats a la ciutat que titula la cinta i protagonitzats per personatges que estan d'alguna manera marginats o alienats dintre la societat -nipona- en la que viuen.
 La veritat es que vaig quedar una mica decepcionat després de veure la peça de Carax. Una mena de monster movie punk, amb un títol molt definitori: Merde. Una gamberrada amb un inici acollonant que després va perdent intermitentment la gràcia. Ara, s'ha de dir que la composició de Denis Lavant (actor fetitxe de Carax, i un artista tan maleït com ell) es d'aquelles que queden en la retina pel seu freakisme.
 Interior Design, el curt de Gondry que obre el film, es molt mes interessant. Aquest realitzador també francès, s'havia donat a conèixer pels seus peculiars videoclips amb Björk o Chemical Brothers i ja havia firmat el seu gran èxit crítico-comercial Eternal Sunshine of the Spotless Mind (traduïda horriblement com ¡Olvídate de mi!), amb guió de Charlie Kauffman. Es tracta d'un original, irònic i intel·ligent conte sobre la despersonalització en les ciutats massificades, que porta el paradigma de la dona-objecte al extrem.
 Jo diria que l'últim segment, Shaking Tokyo, es la obra més rodona de les tres. Ens parla de relacions i emocions humanes a través d'un hikikomori que porta 11 anys tancat a casa i s'enamora d'una repartidora de pizzes. El seu autor es, juntament amb el prestigiós Kim Ki-duk i Park Chan-wok (Old Boy), un dels representants del potent cinema que es fa a Corea del Sur. La seva pel·lícula mes famosa es The Host -la millor monster movie dels últims deu anys, com a mínim-, encara que es va donar a conèixer amb l'extraordinari thriller Memories of Murder.
Recomanada als aficionats al cinema fantàstic i, dintre d'aquest, de les propostes que s'aparten de la línia oficial.

TOKYO! 
França-Japó-Corea del Sud-Alemanya, 2008
112 minuts
Link: http://www.mejorenvo.com/descargar-Tokyo-pelicula-4607.html


Interior Design
D: Michel Gondry G: Michel Gondry i Gabrielle Bell (basat en la seva novel.la gràfica Cecil and Jordan in New York)
I: Ayoko Fyjitani (Hiroko), Ryo Kase (Akira), Ayumi Ito (Akumi)

Merde
D i G: Leos Carax 
I: Denis Lavant (Merde), Jean-François Balmer (Voland), Renji Ishibashi (advocat)

Shaking Tokyo
D i G: Bong Joon-ho
I: Teruyuki Kagawa (l'home), Yû Aoi (repartidora de pizzes), Naoto Takenaka (amo de la pizzería)

THE TREE (El árbol)

Tot i els seus defectes (que podríem trobar a les seves concessions al que coneixem com a "cinema familiar"), es tracta d'una pel·lícula ben curiosa que ens parla sobre la superació del trauma provocat per la mort d'una persona propera, amb la forma d'una absolutament atípica història de fantasmes ecologíco-tel·lúrica. La protagonitza Charlotte Gainsbourg, una de les meves debilitats. Hi ha qui no se la acaba de creure com mestressa de casa francesa a Austràlia, però jo no sóc prou objectiu per jutjar aquest cas. El que es innegable es que la nena Morgana Davies no tan sols aconsegueix no resultar repel·lent, sinó que arriba a impressionar amb la seva interpretació.
 Es tracta del segon llarg de ficció de la francesa Julie Bertuccelli, que es va formar com ajudant de direcció d'autors de la talla de Iosseliani, Kieslowski o Tavernier i com a realitzadora de documentals per a la televisió. El seu primer film, Depuis qu'Otar est parti... va rebre el Gran Premi del Jurat durant la Setmana de la Crítica al Festival de Cannes del 2003. Es la vídua de Christophe Pollock, director de fotografia de For Ever Mozart i Elogi de l'amor de Godard, entre d'altres.

THE TREE   7/10
D: Julie Bertuccelli G: J. Bertuccelli i Elizabeth J. Mars, basat en la novel·la Our Father Who Art in The Tree, de Judy Pascoe
I: Charlotte Gainsbourg (Dawn), Morgana Davies (Simone), Marton Csokas (George Elrick), Christian Byers (Tim), Tom Russell (Lou), Gabriel Gotting (Charlie), Aden Young (Peter)
França-Austràlia-Alemanya-Itàlia, 2010   
100 minuts
Link: http://www.mejorenvo.com/descargar-The-Tree-pelicula-6653.html

RED RIDING

Una mini-sèrie o, millor dit, tres pel·lícules que es podien haver estrenat perfectament a les sales comercials, com a mostra de cinema negre actual de gran qualitat. Un retrat de la corrupció policial, política, periodística, judicial i eclesiàstica a Yorkshire (al nord d'Anglaterra, "on fem el que volem"), que surt a la superfície a través de la investigació de crims com els del "destripador de Yorkshire", personatge real que va tenir atemorida a la població local, entre ells David Peace, l'autor dels llibres en els que es basa aquesta trilogia sobre el poder del Mal. En realitat, Peace va escriure una tertralogia, pero el guionista Tony Grisoni (conegut pels seus treballs amb Terry Gilliam: Fear & Loathing in Las Vegas i Tideland) van prescindir de la segona novel·la -precisament la predilecta de l'autor- per la seva adaptació a la pantalla, cosa que no es important pel resultat final, ja que tan el primer episodi com, sobretot, el segon, podrien veure's com pel·lícules independents.
La primera, dirigida per Julian Jarrold (La joven Jane Austen, Brideshead Revisted) està excel·lentment ambientada l'any 1974; la segona, firmada per James Marsh (director de l'oscaritzat documental Man on Wire), l'any 1980; i la catàrtica tercera part, realitzada per Anand Tucker (Hilary y Jackie), l'any 1983. S'ha d'estar atent per la quantitat de personatges i noms que hi apareixen, alguns dels quals potser no tenen massa importància en un dels films però a l'altre si, doncs els secundaris o episòdics ens serveixen de fil per una trama que ens atrapa i arrossega pels racons més obscurs, repugnants i malèfics d' una de les nostres micro-societats. Sergi Pàmies la va comparar amb The Wire en un article. Ho dic pq es molt més prestigiós que jo i, sobretot, té més criteri.
Em sap molt greu, però només us puc oferir la versió doblada. Un dia escriuré sobre lo diabòlic que es el doblatge...

RED RIDING: IN THE YEAR OF OURS LORD 1974  7'5/10
D: Julian Jarrold G: Tony Grisoni, basat en la novel·la de David Peace
I: Andrew Garfield (Eddie Dunford), Sean Bean (John Dawson), Warren Clarke (Bill Molloy), Rebecca Hall (Paula Garland), Eddie Marsan (Jack Whitehead), David Morrisey (Maurice Jobson)
G.B., 2009
121 minuts
Link: http://www.megaupload.com/?s=seriesyonkis&d=H6MNE7Z7 

RED RIDING: IN THE YEAR OF OURS LORD 1980  8/10
D: James Marsh G: Tony Grisoni, basat en la novel·la de David Peace
I: Paddy Considine (Peter Hunter), Jim Carter (Harold Angus), Warren Clarke (Bill Molloy), Sean Harris (Bob Craven), David Morrisey (Maurice Jobson), Peter Mullan (Martin Laws), Maxine Peake (Helen Marshall), Tony Pitts (John Nolan)
G.B., 2009
93 minuts
Link: http://www.megaupload.com/?s=seriesyonkis&d=4YYP1SE8

RED RIDING: IN THE YEAR OF OURS LORD 1983 8/10
D: Anand Tucker G: Tony Grisoni, basat en la novel·la de David Peace
I: David Morrisey (Maurice Jobson), Mark Addy (John Piggott), Jim Carter (Harold Angus), Robert Sheehan (BJ), Peter Mullan (Martin Laws), Daniel Mays (Michael Mishkin), Saskia Reeves (Mandy Wimer)
G.B., 2009
100 minuts
Link: http://www.megaupload.com/?s=seriesyonkis&d=MU0RBGYQ

SÍLENÍ (Lunacy) i PREZÍT SVUJ ZIVOT (TEORIE A PRAXE) (Surviving Life (Theory and Practice))

El cinèfils que busqueu les rareses més bizarres us quedareu a gust amb aquestes dues pel·lícules. Son els llargmetratges més recents de Jan Svankmajer, un artista plàstic i cineasta txec de 70 anys fortament lligat al surrealisme, conegut sobretot pels seus treballs d'animació. El primer film seu que vaig veure fou Otésanek (2000), una petita obra mestra, a la que van seguir Sílení i Surviving Life, el seu últim llarg fins el moment. Dues obres surrealistes marcades per les constants d'un autor que fa gala d'un peculiar humor negre (o directament macabre), un erotisme en alguns casos salvatge i el joc constant amb els objectes als que ell dóna vida.

Com el mateix Svankmajer ens explica en un dels seus enginyosos pròlegs -en aquesta copia primer veureu un pròleg sense subtítols, els crèdits i, després, el pròleg un altre cop però subtitulat (i amb una veu en off en anglès que després, afortunadament, desapareix)-, Sílení es un conte d'horror sobre la llibertat, on un jove va a parar a un manicomi regentat pel Marquès de Sade i on regna el llibertinatge més absolut. Les seqüències d'animació es redueixen a unes "cortinetes" on podem veure vísceres, ossos i trossos de carn movent-se per diversos escenaris.

                                                                                                                 

En canvi, a Surviving Life, el treball amb l'animació es constant, doncs tracta d'un home que no pot controlar els seus somnis i aquests es barregen amb la realitat. Un film profundament psicoanalític fet, quasi en la seva totalitat, amb fotografies animades dels actors.

SÍLENÍ  8'5/10

D: Jan Svankmajer G Jan Svankmajer amb històries del Marquès de Sade i Edgar Allan Poe.
I: Pavel Liska, Jan Triska, Anna Geislerová, Jaroslav Dusek
República Txeca-Eslovaquia-Japó, 2005
123 minuts

Link: http://www.megaupload.com/?d=1W4HSVIO

PREZÍT SVUJ ZIVOT (TEORIE A PRAXE)  8/10

D i G: Jan Svankmajer   
I: Václav Helsus, Klára Issová, Zuzana Krónerová, Daniela Bakerova
República Txeca-Eslovaquia-Japó, 2010
105 minuts.

Link: http://www.megaupload.com/?d=S5A5T9IG

ALLE ANDEREN (Entre Nosotros)

Aquesta pel·lícula alemanya va rebre el Gran Premi del Jurat al Festival de Berlín (d'entre els grans festivals, un dels més respectables, sens dubte) i l'actriu Birgit Minichmayr va obtindre també un merescudíssim premi per la seva potent interpretació en el mateix certamen. Encara que, a nivell genèric i tonal, no poden ser dos films mes diferents, hi ha una característica important que comparteixen aquesta i Exit Trough The Gift Shop: la capacitat dels seus autors per articular un discurs tan complexe com punyent sobre un tema (en aquest cas, el món de la parella) d'una manera genialment subtil. Es tracta d'un drama intimista, sobre la crisi d' una parella jove burgesa o de classe acomodada (el que sembla que tots estem destinats a ser) que, com en les grans pel·lícules, comença amb una seqüència -la de Minichmayr i la nena- en la que s'ens plantegen d'una manera magistral les claus temàtiques de la història. Si no sou d'aquella gent que veu les pel·lícules mirant el rellotge i sou capaços de sortejar els esculls mentals que ens fan considerar algunes pelis com a lentes (penso que, la majoria de vegades, els lents som els espectadors, no les pelis) descobrireu una de les reflexions més potents i intel·ligents sobre la parella a la actualitat. Perdoneu el sacrilegi però, en alguns moments, es comparable a Secretos de un matrimonio de Bergman.

8'5/10

Direcció i guió: Maren Ade

Intervenen: Birgit Minichmayr, Lars Eidenger, Hans-Jochen Wagner, Nicole Marischka
Alemanya, 2009
119 minuts.

Link: http://www.mejorenvo.com/descargar-Alle-Anderen-pelicula-5819.html

EXIT THROUGH THE GIFT SHOP

Aquest film es bastant conegut -fins-hi tot ha estat nominat als Oscar- però em sembla ideal per començar, doncs es una gerra d'aigua freda o, millor, una hòstia amb la mà oberta a la cara de tots els que pensem que tenim un criteri cultural propi. Es tracta d'un fals (o no) documental firmat per Banksy, un dels artistes més influents o directament plagiats de l'actualitat, un tio quasi llegendari que va començar pintant graffittis als carrers i ara es un dels artistes més cotitzats del món. Però no es un documental sobre ell, sinó sobre Thierry Guetta, un francès que grava compulsivament la seva vida i que, pel que es veu, havia de rodar un documental sobre Banksy però, finalment, es van canviar els papers. Darrera d'aquesta mena de gran gamberrada, que en un principi sembla un documental humorístic (pel punt de vista de Guetta) sobre l'street art, emergeix d'una manera admirablement subtil el que es el testimoni fílmic més corrosiu (i tristament realista) del món de l'art a la actualitat (juntament amb la brillant comedia argentina El artista). Al final, carga frontalment, més que contra els artistes, contra els entesos en art i els propis espectadors que, potser per pura acumulació, sembla que cada vegada ens es més difícil tenir un criteri propi i distingir el que es autèntic d'un frau, cosa de la que la pròpia pel·lícula també ens fa dubtar, doncs al final no sabem (o no ens podem creure) res. Més que la pregunta de si Mr. Brainwash (el "monstre" en que es converteix Guetta) es real o una invenció del propi Banksy (fins-hi tot s'ha especulat en que podria ser ell mateix, ja que sempre ha intentat mantenir el seu aspecte i identitat en l'anonimat), el que ens pregunta l'autor es si Brainwash es un artista o, fins-hi tot, si ens agrada el que fa o no i perquè. Qüestions que ens poden posar contra les cordes com a espectadors, més quan ja fa tan temps que artistes com Duchamp o Warhol van donar les seves estocades aparentment mortals en aquest sentit o Piero Manzoni, l'any 1961, va vendre llaunes amb la seva "merda d'artista" per 124.000€.

8'5/10

Director: Banksy
Intervenen: Thierry Guetta, Banksy, Space Invader, Shepard Fairey, Rhys Ifans
EUA-GB, 2010
87 min.

Link: http://www.mejorenvo.com/descargar-Exit-Through-the-Gift-Shop-pelicula-6167.html
http://youtu.be/UQxqU-WeQgk

CINEMA i FAST-FOOD

A vegades em dona per fer comparatives absurdes i aquesta es una d'elles. Crec que, com a espectadors de cinema, es com si només coneguéssim "pel·lícules fast-food" i de restaurant de menú cutre quan, pel mateix preu, podríem menjar-visionar plats exquisits a restaurants petits i poc coneguts però amb una carta excel·lent o, fins-hi tot, anar sense reserva a equivalents cinematogràfics del Bulli, El Celler de Can Roca o el Noma, per exemple. Es com si només mengéssim hamburgueses del McDonalds, pizzes greixoses o arrossos 3 delícies carregats de glutamat perquè, o no sabem que hi han altres tipus de restaurants o, estem tan acostumats a consumir aquest tipus de menjar-basura, que tenim el paladar atrofiat, som molt reacis a descobrir nous sabors i volem que ens ho donin tot ben ràpid i, si pot ser, mastegat. Si només mengessis fast-food notaries ràpidament el seu efecte devastador a la teva salut (si no t'ho creus, mira't el documental Super Size Me) i no et faria falta el metge per adonar-te que has d' optar per una dieta més variada i equilibrada. Crec que si NOMÉS veus pel·lícules fast-food (les que podem trobar a les multisales, al costat de restaurants de grans cadenes de fast-food, casualment) el teu cervell també es posa malalt, s'acaba atrofiant i un día t'adones de que només pots parlar de 4 o 5 temes, ets incapaç de retenir informacions o llegir textos massa extensos, no saps el què es empatitzar i, per dir-ho d'una manera una mica poètica (i remitint-me a Kurosawa), tens 90 anys i has passat per aquest món sense haver vist el sol, la lluna o les estrelles. Crec que cinematogràficament (o audiovisualment, si vols) també hem de portar una dieta saludable i equilibrada en benefici de ningú més que de tu mateix.

UN BLOG DE PORNO EN CATALÀ?

Si l'has trobat aquest blog pel Google i esperaves clicar el link de Les excursionistes calentes, ho sento, aquí com a molt trobaràs alguna peli amb alguna teta o un polvo esporàdic, però el que es pròpiament porno, no en posaré. El títol del blog es refereix a que es un lloc per aquells que veiem pel·lícules habitualment i, moltes vegades, sentim que els seus responsables ens tracten com a nens petits per no dir, directament, com a disminuïts psíquics. No estic massa capacitat per fotre rollos sobre si vivim en una societat infantilitzada, si els qui mouen els fils no els interessa una població culturalment madura o totes aquelles veritats que, desgraciadament, es devaluen al convertir-se en tòpics, suposo que perquè sembla una quimera impossible derribar-les. L'únic que faré des de aquí serà posar pelis que, si están recomenades per a majors de 18 anys, no son realment pel públic de 15, com passa tantes vegades. Films que no menystenen la intel·ligència del "respectable", fets per autors que veuen al espectador com un igual, amb valors artístics més enllà de les modes passatgeres, que busquen l'emoció i la implicació d'una manera honesta i coherent... una sèrie de característiques que penso que son les que hauria de tenir el cinema destinat a adults o als que pretenem ser-ho d'una vegada, com a mínim culturalment, doncs es tracta d'evolucionar en aquest sentit.
 Val la pena preguntar-se: si tinc 30 anys o més i vesteixo com un xaval de 15 o 20, veig el mateixos vídeos per Youtube o programes per la TV que un xaval de 15 o 20, escolto la mateixa música que un xaval de 15 o 20, veig les mateixes pel·lícules que un xaval de 15 o 20 i, en general, penso com un xaval de 15 o 20... no haig de contemplar la possibilitat de que potser sóc retardat mental?
 Crec que dintre de l'etiqueta de "Cinema per Adults" hi caben cintes de tots els gèneres i es pot fer una selecció variadíssima. La intenció es que, a la llarga, pogueu trobar en aquest blog des de cinema contemplatiu filipí fins a comèdia juvenil española, passant per terror de sèrie B neozelandés, per exemple. Valoro molt positivament, indiferentment del seu gènere, la honestedat d'una pel·lícula o dels seus autors, que ofereixi el que promet, vaja. Que si, per exemple, vaig a veure una pel·lícula destinada al públic adult, aquesta etiqueta es converteixi en una simple excusa per colar sexe i violència en un guió per adolescents.
 Per acabar, vull demanar novament disculpes als qui heu entrat aquí buscant porno i us heu trobat amb això però, potser, entreEn boca cerrada no entran moscas pero entran pollas como roscas i La Delgada Raja Roja, en podeu veure alguna de les que hi han aquí... per agafar forces.