CINEMA i FAST-FOOD

A vegades em dona per fer comparatives absurdes i aquesta es una d'elles. Crec que, com a espectadors de cinema, es com si només coneguéssim "pel·lícules fast-food" i de restaurant de menú cutre quan, pel mateix preu, podríem menjar-visionar plats exquisits a restaurants petits i poc coneguts però amb una carta excel·lent o, fins-hi tot, anar sense reserva a equivalents cinematogràfics del Bulli, El Celler de Can Roca o el Noma, per exemple. Es com si només mengéssim hamburgueses del McDonalds, pizzes greixoses o arrossos 3 delícies carregats de glutamat perquè, o no sabem que hi han altres tipus de restaurants o, estem tan acostumats a consumir aquest tipus de menjar-basura, que tenim el paladar atrofiat, som molt reacis a descobrir nous sabors i volem que ens ho donin tot ben ràpid i, si pot ser, mastegat. Si només mengessis fast-food notaries ràpidament el seu efecte devastador a la teva salut (si no t'ho creus, mira't el documental Super Size Me) i no et faria falta el metge per adonar-te que has d' optar per una dieta més variada i equilibrada. Crec que si NOMÉS veus pel·lícules fast-food (les que podem trobar a les multisales, al costat de restaurants de grans cadenes de fast-food, casualment) el teu cervell també es posa malalt, s'acaba atrofiant i un día t'adones de que només pots parlar de 4 o 5 temes, ets incapaç de retenir informacions o llegir textos massa extensos, no saps el què es empatitzar i, per dir-ho d'una manera una mica poètica (i remitint-me a Kurosawa), tens 90 anys i has passat per aquest món sense haver vist el sol, la lluna o les estrelles. Crec que cinematogràficament (o audiovisualment, si vols) també hem de portar una dieta saludable i equilibrada en benefici de ningú més que de tu mateix.