lunes, 17 de diciembre de 2012

LES MEVES PELIS PREFERIDES DEL 2011 i 2012


 Anava a fer una llista de les que crec jo que son les 10 millors pelis del 2012 i m'he adonat de que no vaig fer la llista de les del 2011, o sigui que aquí en teniu una de les de l'any passat i les d'aquest que ens deixa. Ni hi haurán moltes que no hi son perquè no les he vist i segur que m en oblido d'alguna (tan bona no serà), però això es el que hi ha.
 Els meus criteris per escollir-les, més enllà del meu gust personal son que, evidentment, tractin a l'espectador com un adult i no siguin còmplices de la societat infantilitzada en la que vivim, que resultin originals o, fins hi tot, innovadores en la forma i/o en el fons (el cinema ja té 100 i pico d' anys com per seguir fent el mateix estil de pel·lícula que les dels anys 50-pero amb millors FX- per no parlar de la típica estructura de presentació-nus-desenllaç que ve ja dels temps dels grecs), siguin "anti-sistema" (ens omplim la boca dient que som anti-sistema i consumim el cinema que vol que consumim el sistema -com deia Wim Wenders "Hollywood ha colonitzat el nostre subconscient"-), que no siguin esclaves de la lletra o la literatura (o sigui, que tinguin una entitat cinematogràfica), que donin peu a mes preguntes que a respostes i no siguin evidents o pamfletàries (el que més m'agrada a la vida no ho entenc del tot), busquin un impacte més enllà de l'immediat i que vegin el cinema com un art, més enllà de l'entreteniment que s'oblida al acabar la projecció. Tot això, entre d'altres coses que em fa pal escriure i que son bastant obvies veient els títols escrits.


2011


1. THE TURIN HORSE (A torinói ló), de Béla Tarr i Ágnes Hranitzky (Hongria-França-Alemanya-Suïssa-EUA)

2. MISTERIOS DE LISBOA (Mistérios de Lisboa), de Raoul Ruiz (Portugal-França)

3. LE HAVRE, d'Aki Kaurismäki (Finlàndia-França-Alemanya)

4. TOURNÉE, de Mathieu Amalric (França)

5. 4:44 LAST DAY ON EARTH, d'Abel Ferrara (EUA-Suïssa-França)

6. MELANCOLÍA (Melancholia), de Lars Von Trier (Dinamarca-Suècia-França-Alemanya)

7. EL ÁRBOL DE LA VIDA (The Tree of Life), de Terrence Malick (EUA)

8. GUEST, de José Luis Guerín (Espanya)
 
9. NADER Y SIMIN, UNA SEPARACIÓN (Jodaeiye Nader az Simin), d'Asghar Farhadi (Iran)

10. MEEK'S CUTOFF, de Kelly Reichardt (EUA)

2012

1. HOLY MOTORS, de Leos Carax (França-Alemanya)

2. POST TENEBRAS LUX, de Carlos Reygadas (Mèxic-França-Holanda-Alemanya)

3. AMOR (Amour), de Michael Haneke (Àustria-França-Alemanya)

4. TAKE SHELTER, de Jeff Nichols (EUA)

5. FAUST, d'Aleksandr Sokurov (Rússia)

6. L'EXERCICE DE L'ÉTAT, de Pierre Schöller (França-Bèlgica)

7. CASA DE TOLERANCIA (L'Apollonide (Souvenirs de la maison close)), de Bertrand Bonello (França)

8. CÉSAR DEBE MORIR (Cesare deve morire), de Paolo i Vittorio Taviani (Itàlia)

9. LA CASA, de Gustavo Fontán (Argentina)

10. THE DEEP BLUE SEA, de Terence Davis (EUA-GB)











lunes, 10 de diciembre de 2012

THE MAN FROM THE EARTH




 Un professor es a punt de mudar-se quan el sorprenen els seus companys per acomiadar-se i demanar-li explicacions sobre el perquè marxa d'amagat. Al cap d'una estona, ell els hi explica una sorprenent història que, evidetment, els hi costa de creure: diu que va néixer al Paleolític i que té més de 14.000 anys. Entre els seus amics hi ha un biòleg, un historiador, un geòleg i un psicòleg que intenten esbrinar si es boig o els hi diu la veritat, per molt increïble que sigui.
 Aquesta suggerent premissa dona peu a aquest film de culte, plè d'interessantíssimes i potents reflexions sobre la Història, la Teologia o la naturalesa humana. Es pot dir que es tracta d'un film de ciència-ficció que substitueix totalment els efectes especials pels diàlegs, la acció del qual transcorre en un únic espai però a mi, no em va resultar gens avorrit, al contrari, doncs hi han moments apassionants pels qui tenim certes inquietuds filosòfiques, metafísiques, existencials o pel Saber en general, si voleu.
 Està basat en una novel·la de Jerome Bixby (guionista d'alguns episodis de Star Trek i La Dimensió Desconeguda) i s'ha de dir que el director Richard Shenkman no destaca per la seva posada en escena (les pel·lícules estrenades d'ell entre nosaltres, Angel 4 i Abraham Lincoln vs. Zombies, resulten molt poc atractives), doncs es ben plana i es un d'aquells films -que tan odio- que es dediquen a posar en imatges un text sense aportar un discurs cinematogràfic -a més, es inevitable pensar en una adaptació teatral-, però el material de Bixby em sembla tan ric que crec que val molt la pena recomanar-la.
 Entre el seu repartiment, l'únic que conec (tot i que algunes cares em sonen bastant) es William Katt, al qui alguns recordareu per la sèrie El Superhéroe Americano.

D: Richard Shenkman
G: Jerome Bixby
I: David Lee Smith (John Oldman), Tony Todd (Dan), John Billingsley (Harry), Ellen Crawford (Edith), Annika Peterson (Sandy), William Katt (Art), Alexis Thorpe (Linda Murphy), Richard Riehle (Will Gruber)
EUA, 2007
87 minuts

Link: http://www.mejorenvo.com/secciones.php?sec=buscador&q=the+man+from+earth


lunes, 3 de diciembre de 2012

TOURNÉE



 Primera pel·lícula estrenada comercialment a Espanya -tot i que no amb la difusió que mereixia- de l'excel·lent actor francès Mathieu Amalric, a qui heu pogut veure com a protagonista de L'escafandre i la papallona, de Julian Schnabel, La cuestión humana, de Nicolas Klotz, a la majoria de films d'Arnau Desplechin, com a dolent de la jamesbondiana Quantum of Solace, de Marc Forster, o secundari a Cosmopolis, de Cronenberg, entre d'altres.
 Tournée es la crònica de la gira per França d'una companyia de burlesque i dels problemes del productor (encarnat pel mateix Amalric) per tirar endavant l'espectacle. El to del film es naturalista, molt proper al documental, i podem trobar moments còmics i dramàtics. Per altra banda, la seva forma ens pot remetre a Cassavetes, sobretot per la naturalitat de les interpretacions i la fascinació que Amalric sent pels rostres. Sens dubte, la cara que més se'ns queda gravada es la de Mimi LaMeux, famosa artista de burlesque, que resulta fascinant pel seu físic i la seva humanitat. Seré simple i crec que el millor que es pot dir de Tournée es que, senzillament, es tracta d'un film molt divertit i autèntic, d'aquells que, quan s'acaben, voldria que continués. Espero que a vosaltres us passi el mateix.

D: Mathieu Amalric
G: Mathieu Amalric, Philippe Di Follo, Tom Frank, Marcelo Novais Telles i Raphaëlle Valburne
I: Miranda Colclasure (Mimi LaMeux), Suzanne Ramsey (Kitten on the Keys), Linda Marraccini (Dirty Martini), Julie Ann Muz (Julie Atlas Muz), Angela de Lorenzo (Evie Lovelle), Alexander Craven (Roky Roulette), Mathieu Amalric (Joaquim Zand)
França, 2010
111 minuts

Links: http://www.mejorenvo.com/secciones.php?sec=buscador&q=tournee
http://youtu.be/L3uM5LPqwUI


LAST DAYS HERE





Si us van agradar els documentals The Devil and Daniel Johnston i Anvil segur que també us agrada aquest. Comparat amb el segon, us diria que també ens parla d'un grup de heavy fracassat, però la història aquí es més tràgica. El protagonista es Bobby Liebling, cantant de Pentagram, un grup força desconegut que, no obstant, porta gravant discos des dels anys 70 -tot i que l'únic membre de la formació original es Liebling- i es, per molts, un fenomen de culte. La cinta ens presenta a un Liebling d'uns 50 anys, que viu al soterrani de casa els seus pares envoltat d'escombraries i convertit en una mena de zombi ple de llagues addicte al crack, a la cocaïna i a la heroïna. La trama es centra en els esforços del seu fan, amic i màneger Sean Pelletier per intentar aconseguir que surti del pou on es troba, gravi un nou disc i faci un concert, cosa que es veritablement una odissea. Ho aconseguirà? Bé, mireu-vos el documental i ho sabreu i, a més, coneixereu el que es portar el lema de sexe (bé, em sembla que aquest tema el pobre Liebling no el toca gaire), drogues i rock and roll al extrem i sobreviure -per dir-ho d'alguna manera- i veureu, així mateix, el que significa el fracàs de la manera més dura. Bé, segur que Liebing us arranca algun somriure i acaba esdevenint una persona entranyable, tot i que segurament no voldríeu tocar a la seva banda...

D i G: Don Argott i Demian Fenton
I: Bobby Liebling, Sean "Pellet" Pelletier, Diane Liebling, Joe Liebling, Hallie Miller, Phil Anselmo
EUA, 2011
91 minuts

Link: http://www.mejorenvo.com/secciones.php?sec=buscador&q=last+days+here
(Recordeu que si us fa pal esperar que es descarregui el Torrent m envieu un mail o un facebook i us la passo x wetransfer)